Primera jornada de la campanya: la Simfonia de l’Immaterium

 

 

 

Aquest cap de setmana s’ha celebrat la primera jornada de la campanya: La Simfonia de l’Immaterium,  

 del joc Warhammer 40k. Recordem que és una campanya destinada a nous jugadors, perquè, a poc a

 poc, puguin aprendre les regles i puguin dominar i gaudir els seus exèrcits.

Els jugadors, molts d’ells nous en el joc, han tingut l'oportunitat d’aprendre tranquil·lament com jugar 

una partida. A més a més, entre trets de bolters, atacs psíquics i garres de hormagantes, encara ha 

quedat lloc per conèixer gent nova i divertir-se.

Capítol 1: Eshairrshemash

En arribar a les coordenades que semblaven ser l'origen de l'estranya senyal, el misteri va quedar 

resolt per a totes les espècies que van acudir a la trucada. En una zona del buit interestel·lar on se 

suposava que no hi devia haver res, es van trobar amb un petit planeta errant.

Tots els Cogitadors, cors Astropàtics, Consells de vidents i Nuclis sinàptics es van posar a escanejar 

immediatament l'estrany planetoide. Excepte els Orkos, que es van limitar a posar rumb al planeta 

alegrement sota la promesa d'una bona gresca.

Els Aeldari el van anomenar Eshairrshemash i el Mechanicus CFBDSIR2149, però cap dels anàlisis va

 llançar resultats clars, un estrany fenomen entròpic semblava embolicar el planeta. L'únic que a 

humans, posthumans i xenos els va quedar clar és que no estaven sols.

L'Autarca Irvayn ja havia sigut advertit pels fins i capritxosos fils del destí, així i tot, va enviar els seus

 genets del vent a explorar els voltants. Els pocs dubtes que tenia es van esvair ràpidament, un eixam 

tirànid ja es trobava en el planeta i es desplaçava a gran velocitat cap a ell. Es vessaria sang Aeldari 

sobre aquell estrany mon orfe.

 

Ghaznak portava setmanes sense fer un bon concert, ho havia intentat de camí a aquella roca, però

 com tot orko que hagi après a contar fins a tres (que no són molts) sap, per fer un gran concert cal 

com a mínim dos, els orkos i un algú altre a qui trinxar. Per sort, només trepitjar terra, el seu 

eztranbòtik va identificar una petita força de pikudoz blauets. Serien un públic fantàstic a qui poder 

ensenyar la seva nova txopitarra.

 Les lectures des de l'òrbita del planeta XCFBDSIR2149 no deixaven cap dubte al tecno-sacerdot sobre

 la importància dels potencials descobriments que aquell planetoide els presentava. L'estudi era el 

desig de l'Omnissiah, per tant la seva màxima prioritat era començar les investigacions de les 

anomalies entròpiques per esbrinar l'origen d'aquell estrany senyal que recorria l'immaterium. Però la 

lògica de la guerra és també inapel·lable, els heretges fills del Rei Carmesí es trobaven sobre el terreny,

 just en el punt designat pels cogitadors, amb la seva abominable tecnologia disforme. Què 

l'Omnissiah el perdonés, però de vegades el que és urgent ens impedeix dur a terme el que és  

important.